A l'hora de l'esmorzar decidim com organitzar-nos per passar els tres dies que de moment, anem a estar sense bicis. Tota la planificació que hem fet al llarg dels mesos no serveix de res. La ruta que havíem previst per al primer dia:
Ronchi-Trieste-Muggia-San Bartolomeo (53km aproximadament) per una carretera costanera, despareixen.
Decidim que la ruta que farem serà: Ronchi-Venezia, uns 120km però en cotxe.
Gràcies a la connexió a internet de l'hotel lloguem dues nits a Koper, al Hostel Jadran, a la costa d'Eslovènia. Eixa mateixa nit ja tenim pensat dormir allí, a Ronchi no hi ha res a vore per tant, no té cap sentit quedar-se a esperar les bicis. Sols aconseguirem posar-nos nerviosos.
Ens acomiadem del personal de l'hotel que amabilíssims, han estat pendent de nosaltres i de les bicis en tot moment. Ens vorem dilluns següent, si tot va bé i les bicis arriben tal i com han dit.
Pugem al cotxe i arreem.
Per l'autopista cap a Venècia anem xillant i cantant, pareix que no hagem eixit mai de casa! Adelantem a un cotxe matrícula de València i com si no estiguérem bé, els comencem a xillar i a fer-los senyals per la finestra. D'emoció, clar!! Les pobres persones que van dins del cotxe fan cara de no entendre res: 5 energúmenes xillant i movent els braços com a descosides dins d'un cotxe amb matrícula italiana.
Definitivament no estem bé! Arribe a la conclusió que és l'estrès per no pedalejar.
De sobte allà està, Venècia comença a perfilar-se davant els nostres ulls.
L'arribada és espectacular, anem a poc a poc ja que ens indiquen des d'un autobús, que la carretera està plena de radars, que no podem sobrepassar els 50km/hora.
Només entrar a la ciutat, aparquem el cotxe en un dels pàrquings que hi ha als afores i a peu, anem a buscar un vaporetto que ens duga cap al centre pels canals.
Passem el dia per Venècia tranquil·lament, caminant, sentant-nos als racons, rient-nos del fet d'haver començat un viatge en bici sense bici...
I al final cansats, ens acomiadem de Venècia per anar-nos-en cap a Koper, la costa adriàtica d'Eslovènia. Ens queden uns 160km encara així és que tampoc cal encantar-se ja que no tenim cap indicació sobre com arribar a l'alberg que hem reservat. Una miqueta d'aventura no ve gens malament.
Eixim de Venècia en direcció Koper, abans passem per Trieste. Sorprèn que és una zona industrial, plena de depòsits de combustible de la indústria petroquímica, car és l'única entrada que té aquesta zona d'Europa per mar. També deu fer de port industrial d'Àustria a més d'Eslovènia i Itàlia.
Arribem a Koper i no sabem on és l'alberg. Telefonem i el xic va donant-nos indicacions per telèfon mentre anem conduint, no és a Koper sinó a un poblet anomenat Ankaran. Després resulta que no, que no és exactament a Ankaran (sort que no anem en bici sinó motoritzats perquè ens perdem un parell o més de vegades) sinó abans d'arribar al poble. L'alberg està a una granja, en mitat del camp així que perfecte per a passar la nostra segona nit de viatge cicloturista en cotxe.
http://www.spanish.hostelworld.com/hosteldetails.php/Hostel-Jadran/Koper/63337
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada