Primer dia sense bici: Venècia

A l'hora de l'esmorzar decidim com organitzar-nos per passar els tres dies que de moment, anem a estar sense bicis. Tota la planificació que hem fet al llarg dels mesos no serveix de res. La ruta que havíem previst per al primer dia:

Ronchi-Trieste-Muggia-San Bartolomeo (53km aproximadament) per una carretera costanera, despareixen. 

Decidim que la ruta que farem serà: Ronchi-Venezia, uns 120km però en cotxe.

Gràcies a la connexió a internet de l'hotel lloguem dues nits a Koper, al Hostel Jadran, a la costa d'Eslovènia. Eixa mateixa nit ja tenim pensat dormir allí, a Ronchi no hi ha res a vore per tant, no té cap sentit quedar-se a esperar les bicis. Sols aconseguirem posar-nos nerviosos.

Ens acomiadem del personal de l'hotel que amabilíssims, han estat pendent de nosaltres i de les bicis en tot moment. Ens vorem dilluns següent, si tot va bé i les bicis arriben tal i com han dit.

Pugem al cotxe i arreem. 

Per l'autopista cap a Venècia anem xillant i cantant, pareix que no hagem eixit mai de casa! Adelantem a un cotxe matrícula de València i com si no estiguérem bé, els comencem a xillar i a fer-los senyals per la finestra. D'emoció, clar!! Les pobres persones que van dins del cotxe fan cara de no entendre res: 5 energúmenes xillant i movent els braços com a descosides dins d'un cotxe amb matrícula italiana. 

Definitivament no estem bé! Arribe a la conclusió que és l'estrès per no pedalejar.

De sobte allà està, Venècia comença a perfilar-se davant els nostres ulls.

L'arribada és espectacular, anem a poc a poc ja que ens indiquen des d'un autobús, que la carretera està plena de radars, que no podem sobrepassar els 50km/hora.

Només entrar a la ciutat, aparquem el cotxe en un dels pàrquings que hi ha als afores i a peu, anem a buscar un vaporetto que ens duga cap al centre pels canals. 

Passem el dia per Venècia tranquil·lament, caminant, sentant-nos als racons, rient-nos del fet d'haver començat un viatge en bici sense bici...

I al final cansats, ens acomiadem de Venècia per anar-nos-en cap a Koper, la costa adriàtica d'Eslovènia. Ens queden uns 160km encara així és que tampoc cal encantar-se ja que no tenim cap indicació sobre com arribar a l'alberg que hem reservat. Una miqueta d'aventura no ve gens malament.

Eixim de Venècia en direcció Koper, abans passem per Trieste. Sorprèn que és una zona industrial, plena de depòsits de combustible de la indústria petroquímica, car és l'única entrada que té aquesta zona d'Europa per mar. També deu fer de port industrial d'Àustria a més d'Eslovènia i Itàlia.

Arribem a Koper i no sabem on és l'alberg. Telefonem i el xic va donant-nos indicacions per telèfon mentre anem conduint, no és a Koper sinó a un poblet anomenat Ankaran. Després resulta que no, que no és exactament a Ankaran (sort que no anem en bici sinó motoritzats perquè ens perdem un parell o més de vegades) sinó abans d'arribar al poble. L'alberg està a una granja, en mitat del camp així que perfecte per a passar la nostra segona nit de viatge cicloturista en cotxe.

http://www.spanish.hostelworld.com/hosteldetails.php/Hostel-Jadran/Koper/63337

Segon dia sense bici: Koper i Isola

La nit a l'alberg Jadran ha sigut memorable.
Crec que feia molt de temps que no em reia tant! 
Només arribar a la granja reconvertida en alberg, ens varem repartir per les habitacions. Hi havia una de 6 però ja estava ocupada per una persona així és que ens varem separar, 4 per un costat i dos per l'altre. 

L'alberg està molt bé, està pràcticament recèn inaugurat, de fet encara estan en obres per ampliar-lo amb un menjador. La nostra habitació és una amb 3 lliteres, per a sis persones, i amb el lavabo compartit amb la resta d'habitacions (crec que dos més però menudes) de la planta. 

Al instal·lar-nos descobrim que el nostre veí d'habitació també viatja amb bici, com nosaltres, ja que el seu equipatge són dues alforges. Emocionats, decidim parlar amb ell quan vinga i intentar canviar-li l'habitació per a que dorma en la de dos que ens han donat, i nosaltres sis tots junts. Mentre estem planificant què fer a l'endemà, arriba el xic i l'abordem sense miraments. No parla cap idioma dels que nosaltres parlem, és prou complicat entendre's però al final, ho aconseguim i ens canvia l'habitació sense problemes.
Crec que ha sigut el millor que ha pogut fer ja que les rises i l'escama duren fins a altes hores de la matinada. No tenim bicis però estem contents.

A l'endemà anem cap a Koper. Visitem la ciutat i aprofitem per assabentar-nos de l'horari de trens i de si és possible pujar les bicis per a intentar arribar quan arriben les bicis, al punt on deuríem haver estat eixe dia segons la nostra ruta.

Passem la vesprada nadant al mar Adriàtic a Isola, no té ones, és com una immensa bassa. 

Tot té un regust antic; la platja, la roba de la gent, el seu aspecte físic... No és la típica zona costanera plena de gent de festa o passejant, sembla ser una zona tranquil·la, on la gent d'aprop va a passar el dia. També té una zona de la platja habilitada per a que la gent amb cadira de rodes puga entrar a nadar, i això que és una platja de pedres. Em sorprèn molt positivament aquesta iniciativa.

Cansats i ara sí, una miqueta desmotivats, anem cap a l'hostal pensant en les bicis. Suposadament arribaran demà i aleshores començarà el nostre viatge.

Arriben les bicis

Ens despertem a l'alberg Jadran i comencem a recollir les nostres coses. Si tot va bé, eixe matí arribaran les bicis a l'Hotel Major, a Ronchi. Toca desfer camí i esperar-les. Hem decidit parar a Trieste i visitar la ciutat. Tots pensem que les bicis no arribaran fins al migdia encara que ens hagen assegurat que de bon matí estaran a l'hotel.

Com que a l'alberg hi ha connexió a internet vegem, amb el localitzador de l'empresa de transport, que les nostres bicis han arribat al centre logístic de Trieste. Ara sí, és de veres, d'ací no res estarem en ruta per fi!!

A l'arribar a Trieste telefonem a l'hotel però res, les bicis encara no han arribat.
Decidim passejar per la ciutat, és preciosa. No sé ben bé com l'havia imaginada, Claudio Magris la descriu pràcticament a tots els seus llibres, sobretot a Microcosmos.
Passegem sense rumb fins a un café. Allí vegem amb el localitzador, que les bicis ja han eixit per al repartiment. Com que ens queden uns 45km fins a l'hotel, decidim anar-nos-en, jo estic molt nerviosa, necessite vore la bici, montar-la, posar-li les alforges, pedalejar!!

Arribem a l'hotel i ni rastre de les bicis, haurem d'esperar fins les 13h. Quan arriba el camionet ens tirem damunt com a llops, les baixem ràpidament i el xic del repartiment ens comenta que falta un paquet i que arribarà a l'endemà. Ens cau els món als peus!
No és una bici sinó un dels paquets amb 3 alforges. La nostra alegria desapareix ràpidament, tampoc podrem eixir hui de viatge. El xic al vore'ns tan desesperats, fa les gestions telefòniques que cal per ajudar-nos a que ens el repartisquen hui. Al final, sobre les 15h arriba el paquet. 
Ara sí, tenim les alforges i les bicis, a montar!