Com que a l'alberg hi ha connexió a internet vegem, amb el localitzador de l'empresa de transport, que les nostres bicis han arribat al centre logístic de Trieste. Ara sí, és de veres, d'ací no res estarem en ruta per fi!!
A l'arribar a Trieste telefonem a l'hotel però res, les bicis encara no han arribat.
Decidim passejar per la ciutat, és preciosa. No sé ben bé com l'havia imaginada, Claudio Magris la descriu pràcticament a tots els seus llibres, sobretot a Microcosmos.
Passegem sense rumb fins a un café. Allí vegem amb el localitzador, que les bicis ja han eixit per al repartiment. Com que ens queden uns 45km fins a l'hotel, decidim anar-nos-en, jo estic molt nerviosa, necessite vore la bici, montar-la, posar-li les alforges, pedalejar!!
Arribem a l'hotel i ni rastre de les bicis, haurem d'esperar fins les 13h. Quan arriba el camionet ens tirem damunt com a llops, les baixem ràpidament i el xic del repartiment ens comenta que falta un paquet i que arribarà a l'endemà. Ens cau els món als peus!
No és una bici sinó un dels paquets amb 3 alforges. La nostra alegria desapareix ràpidament, tampoc podrem eixir hui de viatge. El xic al vore'ns tan desesperats, fa les gestions telefòniques que cal per ajudar-nos a que ens el repartisquen hui. Al final, sobre les 15h arriba el paquet.
Ara sí, tenim les alforges i les bicis, a montar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada