El 17 d'agost comença per fi, el nostre viatge.
La nit anterior hem sabut que les bicis encara no han arribat...
Amb una espècie de por barrejada amb incertesa, anem cap a l'aeroport. Després d'una sèrie de gestions, ningú ens assegura que les nostres bicis estiguen a l'hotel quan arribem. Pugem a l'avió, les rises i el bon rotllo habitual no ens acompanyen esta vegada. Ningú vol dir-ho en veu alta però tots estem acollonats; què fem si és un viatge en bici i a l'arribar no estan les bicis? Viatgem a "lo Monty Phyton"? Sembla que va a ser l'opció més factible.
Sobre les 17h arribem a l'aeroport de Trieste. Amb la risa nerviosa incorporada, no parem de fer bromes de com va a ser el nostre viatge... sense bicis!!
A l'eixida de l'aeroport pugem nerviosos al primer taxi que trobem, casi l'obliguem a que ens puge als 6 més l'alforja de cadascú per a dur-nos a l'Hotel Major en Ronchi dei Legionari. No preguntem ni el preu ni res, sols volem saber què ha passat amb les nostres bicis. El taxista ens veu la cara d'apurats i ni connecta el taxímetre, ens cobra per pes: per nosaltres i per les alforges!! El primer tongo del viatge!
A l'hotel... no saben res de les nostres bicis!!
No sabem si riure'ns o plorar. Després de telefonades i mal-de-caps diversos, averigüem que les bicis no arribaran fins dilluns, probablement... Tampoc ens ho asseguren.
Ara sí, definitivament el nostre viatge cicloturista per Eslovència va a ser a "lo Monty Phyton": a cavall d'una bici imaginaria!!
Decidim que tenim dues opcions: cabrejar-nos o llogar una furgo i aprofitar els dies que anem a estar sense bici. Evidentment ens decidim per aquesta segona opció. Sort de les targes de crèdit!!
Caminem pel poble i per la carretera fins a l'aeroport de nou. Com que la meitat de l'equipatge el duiem a l'alforja que ha vingut amb nosaltres, ens posem l'armilla reflectant i arribem, mig disfressats, a l'aeroport. Crec que entre la suada que portem i l'armilla reflectant, pareixem una quadrilla de desesperats cap al mostrador del lloguer de cotxes. El taxista que fa no res que ens ha dut a l'hotel ens reconeix i ens mira amb cara de flipat.
Tenim sort, divendres a última hora aconseguim llogar un peugeot 5008, nou de trinca, on cabem els 6 i les alforges. Decidim no perdre ni un instant i anar-nos-en a sopar a Montfalcone, el poble més gran que està a uns 10km de l'hotel. Sopem i visitem el poble.
Quan tornem a l'hotel, incrèduls, aparquem el cotxe en lloc de les nostres bicis.
El viatge ha començat sí, però d'una manera que no havíem previst.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada